Cada vegada és més comú que les empreses posin a disposició dels treballadors cotxes d'empresa, això a més de vincular amb més força els treballadors obliga les empreses a responsabilitzar-se al pagament de les sancions per infraccions de trànsit si l'empleat nega haver estat al volant del vehicle corporatiu en el moment de l'incident.
Una altra cosa és la responsabilitat que el vehicle es mantingui en les condicions legalment i reglamentàriament establertes per evitar els riscos que comporta la seva utilització, aquesta responsabilitat serà del titular del vehicle, és a dir l'empresa i aquesta ha de procurar portar un acurat control dels reconeixements i inspeccions que corresponguin i fins i tot si cal, impedint que sigui conduït per algú si, el vehicle esmentat.
En aquest sentit es manifesta l'article 82.f), del Reial Decret Legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, en assenyalar que «el titular, o l'arrendatari a llarg termini, en el cas que consta infraccions relatives al seu estat de conversa, la documentació del vehicle, als reconeixements periòdics (ITV) i al seu estat de conservació, quan les deficiències afectin les condicions de seguretat del vehicle».
En conseqüència, tenint en compte que la responsabilitat de mantenir el vehicle en perfecte estat és del propietari, no servirà de res facilitar les dades del conductor, ni tampoc es podrà traslladar la responsabilitat per aquests fets, tret d'un altre criteri entre les parts, podem afirmar que serà l'empresa qui serà denunciat i sancionat. Però que passa si un treballador comet una infracció de trànsit amb un vehicle d'empresa i quan és identificat per la companyia amb requeriment previ de Trànsit, aquest treballador nega haver estat ell, així ha passat en una sentència del Tribunal Constitucional en què la companyia acaba sent sancionada per incomplir el deure d'identificació del conductor.
Consta al relat dels fets que l'empresa en rebre la denúncia de la Prefectura de Trànsit, va identificar dins del termini establert al treballador que conduïa el vehicle en el moment de la infracció. No obstant, quan va arribar la sanció a aquest treballador, aquest va negar que fos qui conduïa. Això va conduir que des del Ministeri de l'Interior (Trànsit) s'iniciés un expedient sancionador contra l'empresa per una infracció qualificada com a “molt greu”, consistent a no haver identificat veraçment el conductor del vehicle denunciat, cosa que li va suposar una multa de 1.200 euros.
En conèixer aquesta sanció, l'empresa va aportar proves que demostraven que era l'empleat en qüestió qui conduïa, arribant a incloure un escrit signat pel conductor en què reconeixia els fets. No va servir de res, ja que les resolucions administratives posteriors i una sentència del jutjat contenciós administratiu van confirmar la sanció a l'empresa. El Tribunal Constitucional va acabar declarant que es va vulnerar el dret a la presumpció d?innocència de la companyia, i que el deure legal de col·laborar al?hora d?identificar el conductor no es pot estendre al?extrem de convertir el propietari d?un vehicle en perseguidor de l?«infractor» amb una obligació de resultat.
L'actuació més habitual en aquests casos és que l'empresa acabi fent front al pagament inicial de la sanció i en la majoria dels casos la repercuteixi en successius descomptes a la nòmina del treballador, admetent-ho aquest per no tenir problemes amb l'empresa i davant el temor de la pèrdua del seu lloc de treball en cas contrari.
Si vols saber més sobre aquest tema, no deixis de consultar-nos:
ARAN CONSULTING & ADVOCATS CONSULTORS
C/ BORRES N° 66 BJOS, 08208, Sabadell – Barcelona
Contacte telefònic: 93 727 76 37