Dues noves sentències que declaren nul·la la comercialització de preferents i quotes participatives de Banco CAM (antiga Caixa d'Estalvis de la Mediterrània).
Segons el diari econòmic Expansión, "Un jutjat de la localitat Castellonenca de Segorbe ha condemnat Banc CAM a abonar a una pensionista 23.285 euros en anul·lar un contracte de compravenda de valors de participacions preferents i quotes participatives, perquè l'entitat va incomplir el seu deure d'estiu. Aquesta sentència anul·la les variables 2010 entre MRE i Banco CAM en afirmar que la clienta no va ser informada correctament i ni tan sols li va ser lliurat un fullet informatiu dels valors.
L'error en el consentiment deriva de la defectuosa informació proporcionada a la clienta, que no coneixia el veritable abast del negoci, assenyala la sentència feta pública avui pel Tribunal Superior de Justícia valencià. El jutjat considera abusives dues clàusules, una relativa al coneixement del significat i la transcendència de l'operació ja que no va ser informada correctament, i una altra sobre l'exclusió de tota responsabilitat derivada de la contractació per part de l'entitat bancària.
La dona pensionista pretenia aconseguir la màxima rendibilitat dels seus estalvis, procedents pel que sembla de la venda d'un immoble a l'estranger, pel “lícit desig” de qualsevol persona de mantenir i augmentar el patrimoni i sense ànim especulatiu. Segons la sentència, l'operació que es va presentar com a principal va ser un dipòsit a termini (que és una operació de perfil conservador i no especulador), i com a accessòries, les ordres de compra.
L'entitat va donar informació verbal a la clienta en productes complexos, cosa que porta el jutge a afirmar que sorprèn que la informació sigui explicada “de paraula” vista l'extensió i la complexitat dels fullets informatius de participacions preferents o quotes participatives.
“"Serien necessàries diverses hores (per no dir dies) per exposar i assimilar només el resum del fullet informatiu de participacions preferents", assenyala la sentència, que afegeix que és cridaner que la clienta no formulés cap pregunta al director d'oficina perquè li haurien d'haver sorgit nombrosos dubtes. Entre elles, la data de venciment del 31 de desembre de l'any 3000 o l'emissió per una societat de les Illes Caiman. Per això conclou que se li va oferir una informació tan simplificada que no li va generar suspicàcies.
La sentència creu que la contractació va poder deure's a la confiança en el director de l'oficina, i assenyala que potser per això va signar un test de conveniència que li atribuïa una edat inferior a 30 anys i dos tests amb informació contradictòria, un dels quals assenyalava que la seva professió (pensionista) tenia poca relació amb temes financers i l'altre afirmava que sí que tenia certa relació. L'arbitrarietat de les respostes a aquests tests permet “fer una idea” de la lleugeresa amb què es va abordar la negociació de les preferents i quotes participatives, argumenta la sentència, que no és ferma i es pot recórrer.”
Així mateix segons la informació.es, s'ha dictat una altra sentència, "en aquest cas d'un jutjat de Primera Instància de València, ha donat la raó a un matrimoni en el seu intent de recuperar els diners que van invertir en preferents de la CAM. La resolució, recull íntegrament la reclamació d'aquesta parella que en els anys 2004/2005 va decidir vendre dos immobles" la malaltia que patia el marit (demència frontotemporal) feia pensar que necessitarien els diners per a la seva atenció. Tots dos tenen uns 70 anys, ell era conserge i ella, mestressa de casa. diners el banc li va informar que no era possible. La representació lletrada de la parella va interposar una demanda al·legant “vicis en el consentiment“ a més d'una ”inadequada i insuficient informació per part del professional financer“.”
Si vols saber més sobre aquest tema no deixis de consultar-nos