Tal com ha deixat establert el Tribunal Suprem, a la Sentència de 18 de juliol de 2012, ha posat setge a aquelles societats que intenten eludir l'aplicació del règim de societats professionals quan la societat realment presta aquest tipus de serveis. La consideració de societat professional comporta un règim especial de responsabilitat que s'argumenta d'aquesta manera a l'esmentada sentència del Suprem:
“"Aquesta correspondència de la qualificació del registrador mercantil amb els principis fonamentals de la LSP desconeguts per la resolució de la DGRN es dóna també, com no podia ser menys, amb els articles de la pròpia llei inspirats en aquests principis, ja que l'apt. 1 de l'art. 1 ja comença per establir el caràcter imperatiu de la LSP ( "...). les persones naturals mitjançant les quals la societat professional exerceixi les activitats professionals pròpies del seu objecte (“únicament…”); l'art. en el seu si al “règim deontològic i disciplinari propi de la corresponent activitat professional” ; i en fi, i sobretot, l'art. o més professionals desenvolupin col·lectivament una activitat professional sense constituir-se en societat professional d'acord amb la Llei“ (apt. 1) i, d'altra banda, que es tanqui qualsevol intent d'eludir la LSP imposant la responsabilitat solidària a tots els professionals que desenvolupin l'exercici col·lectiu sense adoptar la forma societària.”
Els criteris per a l'aplicació de la llei de societats professionals, han de basar-se en la trajectòria de la societat i del model d'actuació en el trànsit mercantil, hi ha una sentència del jutjat Mercantil º 1, 7/2011, de la Palma de Gran Canària on es descriu alguns d'aquestes presumpcions que s'enquadren en la llei de serveis professionals, i que són:
“En el supòsit enjudiciat, el que aquest tribunal interpreta és que Auren Canarias AJT no és només una gestoria o una mediadora, sinó que desenvolupa l'activitat professional amb caràcter principal i no amb caràcter marginal o auxiliar d'altres activitats, com podria passar en altres societats de professionals o entre professionals a les quals no se'ls aplicaria la LSP.
S'assoleix aquesta conclusió, a més de per allò que s'ha exposat en els apartats que segueixen, per la lectura de l'objecte social estatutari, per la pròpia denominació social, pel gir i tràfic de la societat tal com sigui desenvolupat (sobre la importància del cànon dels actes posteriors al contracte de l'art. 1282 CC, o de la «conducta interpretativa», i per presumpcions de les seves professionals auditoria i altres serveis professionals, la qualificació dels seus socis, la seva titulació i col·legiació, els assumptes en què participen, la contractació de personal així mateix qualificat, la marca sota la qual es presenten al mercat, etc.)” En definitiva les societats han de ser el que semblen i intentar no crear dubtes sobre l'activitat que desenvolupen, és a dir en definitiva semblar el que són realment.
Si vols saber-ne més sobre aquest tema no deixis de consultar-nos.